El libro de la felicidad

Bon dia  a tots i totes!

Bé això ja s'acaba, però per despedir-me us envio la última historieta del meu blog !!!
Aquest matí quan he obert el meu correu, he vist que la meva germana m'havia enviat aquest llibre,  la veritat és que ha estat un regal molt bonic per començar el dia amb més forces i energies, perquè amb això dels examens s'agraeix una mica d'ilusió externa i de força, jeje.

Apa espero que us agradi i fins aquí el meu blog !

Una historieta que us vull regalar

Bon inici d'any per a tots i que continui millor fins al final!

Bé doncs jo us volia regalar una historieta que un Nadal em van regalar a mi. S'anomena:  

Una capseta plena de petons.

Ja fa temps, un home va castigar la seva petita filla per malbaratar un rotlle de paper d’embolicar regals de color daurat. Els diners eren escassos i el pare va esclatar fet una fúria quan va veure la seva filla mirant d’embolicar una capsa per posar-la sota l’arbre de Nadal. Malgrat tot, la nena li va portar el regal al seu pare el matí següent i va dir-li: 

-  Això és per tu pare.

Ell es va sentir avergonyit de la seva reacció furiosa, però va tornar a esclatar quan va veure que la caixa estava buida. Va tornar a cridar la seva filla tot dient-li:

-Què no saps que quant se li dóna un regal a algú se suposa que hi ha d’haver alguna cosa dins de la capsa?

La menuda amb llàgrimes als ulls va dir-li:

-Pare, no està pas buida, jo hi vaig posar molts petons dintre, tots per a tu, pare.

I el pare va sentir fondre’s en aquell moment. Va posar els seus braços al voltant de la filla i li va demanar que el perdonés.

S’ha dit que l’home va guardar la capseta daurada prop del seu llit durant molts anys i sempre que se sentia abatut, agafava de la capseta un petó imaginari i recordava l’amor que la seva filla hi havia posat.

Bé doncs fins aquí la historieta, com podeu veure el pare realment no ha estat massa assertiu, ja que ha fet sentir malament a la nena sense saber realment el que allò representava. A més a més les emocions varien constantment en aquest home i pobre actua sense pensar  i es deixa portar totalment per les emocions.

Bé fins aquí tot, ens veiem ben aviat!

Els colors i les emocions

Bones !

Bé doncs només volia parlar una mica sobre els colors que ens envolten i les emocions que aquests ens produeixen. 

 

Els diferents colors ens produeixen sensacions, moltes d'elles de forma natural, i altres les hem aprés culturalment i no son les mateixes per els països occidentals que per els països orientals. 

D'aquí podriem dir el perquè no es aconsellable pintar una habitació de color vermell per exemple, doncs perquè el color vermell proporciona un estat de tensió i per dormir necessitem el contrari, i com aquest un mun d'exemples que si pensem trobarem.

  

Tot buscant he trobat un terme que m'ha semblat interessant de dir i és la cromoteràpia, tot llegint el bloc de la Miriam que parlava dels diferens punts energètics del cos, doncs he trobat interessant de mencionar aquesta tècnica també:

 

Cromoteràpia, també anomenada teràpia del color, és un mètode de medicina alternativa. S'afirma que un terapeuta capacitat en la cromoteràpia pot utilitzar el color i la llum per a equilibrar l'energia del cos d'una persona, ja sigui físicament, emocionalment, espiritualment o mentalment.

Ara us deixo una mica de relació que s'ha fet dels diferents colors:

El color vermell ens parla de passió, força, acció. De ser emprenedor. Els seus efectes positius són : estimula l’acció, l’amor, el vigor i el poder creatiu. Desperta els sentits i les passions. S’associa al poder, a l’energia, a la vitalitat i a les emocions de la vida.
Els seus efectes negatius són : simbolitza l’odi i l’energia mal encarrilada i la crueltat.
Per tot això, el color vermell cal usar-lo amb precaució. Cal saber com i quan usar-lo.

 

El color taronja estimula la creativitat i demostra un cert desig de protecció cap a un mateix i cap a la resta. Afavoreix al creixement.
Aquest color està associat al gaudi, a la sabidoria, a la sociabilitat i a la comunicació. Està directament lligat amb la nostra salut emocional i al sistema muscular.
Qui utilitza el taronja és una persona audaç, amb desix d’aventura, entusiasta. Gelós de les seves actuacions. Són persones bellugadisses, els hi agrada somriure i fer somriure als demés.
Els seus efectes positius són : Estimula la conversa i el sentit de l’humor. Afavoreix el desenvolupament de la ment.
Els seus efectes negatius són : La seva utilització en excés, pot desequilibrar el nostre sistema nerviós. Per equilibrar-lo necessitarem els colors verd i blau.
El color taronja és un color energètic i estimulant, encara que no té la mateixa empenta que el color vermell.

El color groc és un color alegre. També està associat a la sabedoria i a la intuïció.
Representa la perfecció espiritual, la pau i el descans. És el color de la joventut i l’alegria.
Els seus efectes positius són : afavoreix la compassió i la creativitat. Desperta l’entusiasme per la vida, la confiança i l’optimisme.
Els seus efectes negatius són : la seva utilització en excés pot exaltar els nervis i causar irritació. També pot ser signe de covardia i de tenir perjudicis.

El color blau és el símbol de la veritat, de la consciència, l’harmonia, la tranquil·litat, l’esperança, l’ordre, la noblesa, generositat...... Es relaciona amb la ciència i la invenció.
El que acostuma a vestir de blau inspira lleialtat i honestedat. També pot significar desitjos de pau i soledat. En el cas de les dones, a demés, transmet un efecte protector cap als homes. Però...... qui l’utilitza massa sovint, és una persona molt absorbida per si mateixa, la qual cosa la pot portar al retraïment i a la inhibició per falta de confiança en sí mateix i en la capacitat de resoldre situacions quotidianes.
Els seus efectes positius són : el blau cel calma els nervis. És refrescant. Enforteix i equilibra. És un color molt saludable pels nens.
Els seus efectes negatius són : la seva utilització en excés provoca depressió i sentiment de malenconia.
El color blau combinat amb el verd estimula el talent, la creativitat i la música.

El color verd és el color de la natura. Simbolitza la vida nova, la regeneració. També simbolitza l’alegria, la felicitat, l’emoció i les ganes de fer coses noves.
Els seus efectes positius són : Ajuda a equilibrar les nostres energies. Produeix efectes sedants, reconstituents i frescos. Ajuda a alleugerar el dolor.
Els seus efectes negatius són : caracteritza l’egoisme, l’enveja i la mandra. El verd molt fosc pot deprimir i debilitar.
El color verd actua com a tonificant del nostre cos, ment i esperit. Ajuda a crear un ambient de calma i equilibri. Recordem que el color verd és la combinació del groc, color de la sabedoria (ment) i el blau, color de la veritat (espiritualitat).

El color blanc s’associa a la llum, la bondat, la innocència, la puresa i la virginitat. Es considera el color de la perfecció, de la pau, la calma i l’harmonia.
Significa seguretat, puresa i neteja. Simplicitat.

El color negre és l’oposat a la llum, per tant, al blanc. És el color del silenci, del misteri, de la tristesa, separació, de la nit, de la mort i de l’ansietat.
Quan és brillant també significa noblesa i elegància.
El color negre és la concentració de tots els colors. També significa protecció. Qui l’utilitza molt, s’escuda en aquest color.

El color gris simbolitza la indecisió, l’absència d’energia, el dubte i la malenconia.
El color metàl·lic dona fredor, però també dona sensació de brillantor, luxe i elegància per la seva associació amb els metalls preciosos.

Llenguatge dels colors:
• El vermell és el més excitant.
• El blaués un color reservat.
• El verd és reservat i esplendorós. es el color de l' esperança.
• El groc irradia sempre en tot lloc.
• El taronjat és el foc, festa, plaer...
• El violeta és absència de tensió.
• L'ocre fosc és càlid i cordial.
• El blancés la llum, inocència, pau, estabilitat, calma, armonia.
• El negre és l' oposat a la llum, el color de la tristesa, separació, nit, mort i ansietat.
• El grisés el color que tot ho iguala, també desconsol, aborriment, desànim.

Bé només ha estat una petitona pinzellada sobre aquest tema, serà qüestió de seguir buscant!

Bon cap de setmana a tothom!

La resiliència

Bones a totes i tots!!!

Bé ja fa uns dies que vam deixar endarrera el tema de la psicologia positiva, però em va quedar un tema pendent el qual us volia comentar. Es tracta de la resiliència, potser ara mateix us debeu estar demanant, que carai és això que diu ? 

Jo aquesta pregunta la vaig fer el dia que la meva germana em va parlar sobre aquest terme. Després d'entendre de que m'estava parlant vaig pensar que totes les persones per viure millor hauriem de ser resilients, perquè segurament ens seria més fàcil poder afrontar els diferents obstacles que se'ns plantegen al llarg del nostre camí.

Doncs bé vaig trobar un conjunt de definicions que em van semblar interessants, clares i senzilles sobre aquest terme:

La resiliencia distingue dos componentes: la resistencia frente a la destrucción, es decir, la capacidad de proteger la propia integridad, bajo presión y, por otra parte, mas allá de la resistencia, la capacidad de forjar un comportamiento vital positivo pese a las circunstancias difíciles.

Vanistendael (1994)

Habilidad para resurgir de la adversidad, adaptarse, recuperarse y acceder a una vida significativa y productiva.

ICCB, Institute on Child Resilience and Family (1994)

La resiliencia significa una combinación de factores que permiten a un niño, a un ser humano, afrontar y superar los problemas y adversidades de la vida, y construir sobre ellos.

Suárez Ojeda (1995)

El tema de la resiliència és un terme en el qual s'està parlant molt en la psicologia positiva. 

Una combinació de factors contribueix a desenvolupar la resiliència. Molts estudis demostren que un dels factors més importants en la resiliència és tenir relacions d'afecte i comprensió dins i fora la família. Relacions que aportin amor i confiança, que aportin models a seguir i que ofereixin estímuls de seguretat, contribueixen a afirmar la resiliència de la persona.

Altres factors associats a la resiliència són:

1. La capacitat per dur a terme plans realistes i seguir els passos necessaris per dur-ho a terme.
2. Una visió positiva de un mateix, i confiança amb la força d'un mateix i les habilitats que un té.
3. Destresa en la comunicació i en la solució de problemes.
4. La capacitat per manejar sentiments i impulsos forts.

Aquests factors poden ser desenvolupats per la persona. 

I per acabar us deixo la imatge d'aquesta flor que pot arribar a fer-vos pensar.
Per a mi es un bonic exemple de que sempre hi ha vida i solució si un intenta veure i trobar la part positiva, i aprofitar el màxim tot el que ens aporta el nostre voltant. Fins i tot en una reixa que pot dur a la mort hi creix vida!

Bé doncs fins aquí l'aportació d'avui, anims que sempre hi ha alguna cosa bonica que val la pena.

Fins ben aviat!!!

On està la felicitat?

Hola nois i noies!

Tot buscant sobre la felicitat he trobat aquesta historieta, l'he trobat molt bonica he interessant ja que ens dona la clau per trobar al felicitat.  

Espero que us agradi,

ON ESTÀ LA FELICITAT?

En el principi dels temps, es van reunir diferents dimonis per fer una entremaliadura. 

Un d’ells va dir: “Els hi hem de treure quelcom als humans; però, què els hi treiem de valor?” 

Després de molt pensar un dels dimonis va dir: “Ja ho sé!, els hi traurem la felicitat; però, el problema serà on amagar-la perquè no la poguin trobar”. Va proposar el primer: “Els hi amagarem en el cim de la muntanya més alta del món”…..immediatament va respondre un altre: “no, recorda que tenen força, alguna vegada poden pujar i trobar-la i, si la troben, ja tots sabran on està”. Després, va proposar un altre dimoni: “Llavors, la podem amagar al fons del mar” i un altre va contestar: “No, recorda que tenen curiositat, alguna vegada algú construirà algun aparell per poder baixar i llavors la trobarà”. Un més va dir: “Ja tinc la solució… Amaguem-la en un planeta llunyà de la Terra”. I li van dir: “No, recorda que tenen intel·ligència, i un dia algú construirà una nau en la que poden viatjar a altres planetes i la descobrirà i, llavors, tots seran feliços… i això no pot ser!”.

L’últim d’ells era un dimoni que havia restat en silenci escoltant atentament cada una de les propostes dels demés. Va analitzar cada una d’elles i, llavors, va dir: “Crec saber on posar-la perquè realment mai la trobin”. Tot el grup es va girar sorpresos i van preguntar al mateix temps: “On?”. El dimoni va respondre… “L’amagarem dins d’ells mateixos, estaran tan ocupats buscant-la fora, que mai la trobaran”. Tots van estar d’acord i, des de llavors, ha estat així: “l’ésser humà es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta amb si mateix”.

Bé ja heu vist que potser no cal llegir mil llibres, buscar informació,... per saber on trobar la felicitat "simplement" cal buscar dins nostre, és força difícil però, bé està clar que si no ho intentem no la trobarem.

 BOn cap de setmana a tots/es.

El REIKI

Bon dia !
 Ja fa unes sessions anteriors vam estar parlant de la consciencia, el punt que em va fer pensar va ser el de la introespecció (deixar fluir la ment i fer que la consciència observi però no influeixi).
Us vull obrir una porta cap a una disciplina japonesa anomenada REIKI, la veritat és que jo mai he fet cap curs sobre aquesta disciplina però si que he rebut sessions de REIKI, la veritat és que entres en un estat de relaxació profunda i a la ment et venen tot de pensaments, imatges, sensacions, ... sembla que estiguis dormint, entres dins teu i retrobes sensacions,emocions que no sabies que tenies o pensaves ja haver-les esborrat. No se si és així realment però la sensació que vaig tenir va ser la de fer una introespecció.

REIKI es pronuncia Lei Ki en Japonès, la seva arrel s'origina al Tibet. El simbol superior Rei significa: esperit, alma, sabiduria espiritual, lo universal de vida que està a tot arreu (amb japonès), influències sutils, força etérea, poder sobrenatural (amb xino). El símbol Ki vol dir energia o potencial vital que flueix a través de tot el que viu.

Els beneficis al rebre una sessió de Reiki:
- Armonia entre cos i ment.
- Amplia consciència en vers el esser intern.
- Desbloqueja els canals energètics promovent la salut.
- Facilita la Mediació i la Visualització.
- Indueix al son profund.
- Relaxa i disol l'estrès i les pors.
- Calma el dolor físic en llocs afectats.
- Desenvolupa la protecció, la confiança i la compació en un mateix.
- Restableix la calma mental i obtenció de sensació de pau.
- Restitueix i augmenta la voluntat de viure incrementant l'autoestima.

Bé ha estat una petita pinzellada, perquè la veritat és que crec que és un tema molt extens i que s'ha d'entrar per poder parlar-ne bé.

Fins aviat!!!

Hola companys i companyes!

Fa dies que tinc en ment de parlar-vos d'un llibre realment interessant. És diu EL MÓN GROC i és de l'Albert Espinosa, el director i guionista de la pel·lícula Planta 4, no se si us sonarà.

Tots aquests dies hem estat parlant de la importància de trobar significat per seguir vivint, doncs el món groc és un exemple de veure i viure la vida com un creu.Fa referència a la seva vida durant els 10 anys que va passar per 4 cancers, és admirable la seva força i ganes de viure, i la seva positivitat.

Aquí us adjunto l'inici del llibre, on l'autor parla una mica d'ell i del llibre.

També dir-vos que fa una referencia a Gabriel Celaya, que són unes quantes línies que et fan pensar.

Bé espero que us agradi, fins aviat!!!

La meva inspiració

Gabriel Celaya era enginyer industrial i poeta. Jo sóc enginyer industrial i guionista. Tots dos som esquerrans, també.
Al seu poema «Autobiografía» hi ha alguna cosa que m’enganxa fins a la medul.la i em toca l’esòfag. I crec que és perquè en aquell poema va crear el seu món. El seu món, el «món de Celaya». No hi ha res que m’atragui més que la gent que crea mons.
I és que aquest poema està fet de prohibicions, de prohibicions que creen una vida. De prohibicions que li van marcar la vida. En certa mesura, si traguéssim aquelles prohibicions trobaríem el seu món. El que ell pensa que hauria de ser el seu món. Són un munt de «no» que exclouen el que
no vol per trobar-nos un munt de «sí». M’agrada aquesta manera de veure la vida.
Com ell va fer a «Autobiografía», jo miraré de dividir aquest començament de llibre en «Per començar», «Per continuar», «Per viure» i «Morir». Seran quatre blocs que, com ell va predir, formen la vida de qualsevol de nosaltres.
Per si no coneixeu el poema, tot seguit podreu gaudir-ne:

Autobiografía

No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.
Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.

¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.

No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
¡Ay sí, no respires! Dar el no a todos los «no»
y descansar: Morir.
Gabriel Celaya

El perquè d’aquest llibre

Sempre havia volgut parlar del món groc, d’allò que jo anomeno el meu món, el món en què habito. Si mai veieu alguna pel.lícula meva, llegiu algun guió escrit per mi, us fixeu en algun personatge que jo hagi creat, hi trobareu una part d’aquest món groc. I aquest és el món que em fa feliç. El món en el qual m’agrada viure.
Sempre havia volgut escriure un llibre, però només m’oferien propostes com ara «Com superar el càncer» o «Com sobreviure al càncer». Llibres que no m’interessava escriure.
El càncer no necessita un llibre per ser vençut, em sembla que escriure’n un seria una manca de respecte total pels qui lluiten contra el càncer i per totes les persones que he conegut al llarg dels anys que he passat a l’hospital. No hi ha cap clau per vèncer el càncer, no hi ha una estratègia secreta. Només has d’escoltar la teva força interior, crear la teva lluita i deixar-te guiar. Per això, em sembla més interessant fer un llibre sobre el que em va ensenyar el càncer i com es pot aplicar a la vida diària. I això és el que vull mirar d’explicar a El món groc.
Crec, certament, que el càncer és viu, i lluitar-hi et fa rumiar molt i aprendre grans lliçons. Després et cures i novament retrobes la vida, en la qual pots aplicar aquestes lliçons. Aquest no és un llibre d’autoajuda; no hi crec gaire, en l’autoajuda. Només és un llibre en què recullo experiències que a mi m’han servit.
I sobretot és un llibre per parlar dels «grocs», del concepte groc. Espero i desitjo que després d’haver llegit aquest llibre et posis a buscar els teus grocs. Per a mi, aquest seria el millor premi.
És estiu, un estiu no gaire calorós. És de nit, una nit no gaire negra. Duc la cama ortopèdica posada (la d’estar per casa). Bec un got de coca-cola glaçada i sé que ha arribat l’hora de començar a plasmar aquest món groc damunt el paper.
I just després, afegeixo que som a final de setembre (que és el moment en què reviso el text). Fa fred, plou i estic a mig rodatge del curt Destination Ireland, del mestre Carlos Alfayate. Sento que el temps corre i cada dia és més a prop el naixement del llibre. Espero que aquest llibre ens uneixi com a grocs. Si teniu cap suggeriment, desig o recerca, em trobareu a albert19@telefonica.net. Albert Espinosa. Juliol-setembre del 2007

PER COMENÇAR...

El món groc
No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.
Gabriel Celaya

On neix?
Doncs neix del càncer. M’agrada la paraula càncer. Fins i tot m’agrada la paraula tumor. Pot sonar macabre, però és que la meva vida ha estat unida a aquestes dues paraules. I mai no he sentit res horrorós en dir càncer, tumor o osteosarcoma. M’hi he criat i m’agrada pronunciar-les en veu alta, proclamar-les als quatre vents. Crec que fins que no les dius, fins que no les fas part de la teva vida, difícilment pots acceptar
el que tens. És per això que en aquest primer capítol cal parlar del càncer, perquè en els que vénen tot seguit farem servir els ensenyaments del càncer per sobreviure a la vida. Així que en primer lloc m’hi centraré i explicaré com em va afectar. Jo tenia catorze anys quan vaig ingressar a l’hospital per primera vegada. Tenia un osteosarcoma a la cama esquerra. Vaig deixar l’escola, vaig deixar el meu entorn i vaig començar
la vida a l’hospital. Vaig tenir càncer durant deu anys, dels catorze als vint-iquatre.
Això no vol dir que em passés deu anys ingressat, sinó que vaig estar deu anys visitant diversos hospitals per
guarir-me de quatre càncers: cama, cama (la mateixa que en el primer càncer), pulmó i fetge.
Pel camí vaig deixar una cama, un pulmó i un tros de fetge. Però he de dir, just en aquest moment, que vaig ser feliç amb el càncer. El recordo com una de les millors èpoques de la meva vida.
Pot sobtar veure aquestes dues paraules juntes: feliç i càncer. Però va ser així. El càncer em va prendre coses materials: una cama, un pulmó, un tros de fetge, però em va fer conèixer moltes altres coses que jo tot sol mai no hauria descobert. Què et pot donar el càncer? Crec que la llista és interminable: saber qui ets, saber com és la gent que tens al voltant, conèixer els teus límits i sobretot perdre la por de la mort.
Potser això últim és el més valuós. Un dia em vaig curar. Tenia vint-i-quatre anys i em van dir que no havia de tornar a l’hospital. Em vaig quedar glaçat. Va ser estrany. El que sabia fer millor a la vida era lluitar contra el càncer i ara em deien que estava curat. L’estranyesa em va durar sis hores, després vaig esclatar d’alegria;
no tornar a un hospital, no tornar-me a fer radiografies (crec que me n’he fet més de dues-centes cinquanta), no més analítiques, prou controls. Era com un somni fet realitat. Era absolutament increïble. Vaig pensar que al cap de pocs mesos oblidaria el càncer. Tindria «una vida normal». El càncer només seria una època de la meva vida. Però en lloc d’això (mai no me n’he oblidat), va passar una cosa inesperada, i és que mai no em vaig imaginar com m’ajudarien els ensenyaments del càncer en la vida diària. Sens dubte, és el gran llegat que m’ha deixat el càncer. Uns ensenyaments (per dir-ne d’alguna manera, encara que potser prefereixo la paraula descobriments) que m’ajuden a menar una vida més fàcil, a ser més feliç. El que explicaré en aquest llibre no és altra cosa que la manera d’aplicar a la vida diària el que vaig aprendre amb el càncer. Sí, exacte, ara que hi penso, el llibre es podria titular així: Com sobreviure a la vida a través del càncer. Potser arribarà a ser un subtítol del llibre. Sona estrany, sona justament al revés de la majoria de llibres que se solen escriure,
però és així. La vida és paradoxal; m’encanten les contradiccions. Vull remarcar que el llibre és un compendi
del que jo vaig aprendre del càncer i també dels descobriments que em van ensenyar amics que també van lluitar contra aquesta malaltia. I és que els companys d’habitació són molt importants. I és que fins i tot els nois que teníem càncer, que ens fèiem dir pelones, teníem un pacte, un pacte de vida: ens repartíem
les vides dels qui morien. Un pacte inoblidable, bonic, en certa manera volíem viure en els altres, ajudar-los a lluitar contra el càncer. Sempre crèiem que els que morien havien aconseguit afeblir una mica més el càncer i feien que als que sobrevivíem ens fos més fàcil guanyar. Durant els deu anys de càncer em van tocar 3,7 vides. Així que aquest llibre l’escrivim 4,7 persones (les 3,7 vides dels altres i la meva pròpia). Mai no he oblidat aquestes 3,7 vides i sempre miro de fer-los justícia. Si de vegades és complicat viure una vida, imagineu-vos la responsabilitat de viure’n 4,7! Bé, fins aquí el càncer i jo. M’agrada com ho he resumit,
n’estic content. El començament ja està explicat. Ara continuem
amb el món groc.

Què és el món groc?

Segur que ho vols saber des del mateix moment que t’has comprat aquest llibre de color groc (jo ara me’l imagino groc, però ja veurem què passa quan es publiqui, potser la portada acabarà sent marronosa o taronja), o potser des que vas sentir en algun programa de ràdio que algú parlava dels grocs i alguna de les coses que es van dir et va empènyer a comprar-lo. El món groc és el nom que jo he posat a una manera de
viure, de veure la vida, de nodrir-se de les lliçons que s’aprenen dels mals moments i dels bons. El món groc es compon de descobriments i sobretot de descobriments grocs, que són els que li donen el nom. Però a això ja hi arribarem, paciència. El que sí que us puc assegurar és que en aquest univers no hi ha regles. Qualsevol món es regeix per regles, però el món groc no en té. No m’agraden les regles, així que mai no
he volgut que el meu món en tingui. Seria una incongruència. I és que no em sembla que siguin necessàries, no serveixen per a res, només hi són per saltar-te-les. No hi ha cap cosa d’aquelles que et diuen que són sagrades en aquesta vida que jo cregui que ho és. No crec que sigui correcta cap de les coses que et diuen que són correctes. Tot té dues cares, tot té dues perspectives. Jo sempre he cregut que el món groc és el món en el qual estem realment. El món que ens ensenyen les pel.lícules, el del cinema, és un món creat per tòpics que no són certs, i acabem pensant que el món és així. T’ensenyen com és l’amor, i després t’enamores i no és com a les pel.lícules. T’ensenyen com és el sexe, després fas sexe i tampoc no és com
el de les pel.lícules. Fins i tot t’ensenyen com són les ruptures de les parelles. Quantes vegades la gent ha quedat amb la parella en un bar i ha emulat una ruptura de cinema. I no funciona, no funciona perquè allò que al cel.luloide es despatxa en cinc minuts, a tu després et costa sis hores i al final no trenques sinó que et compromets a casar-te o a tenir un fill. Tampoc no crec en les etiquetes amb què es volen definir les generacions. Jo no em sento generació X, ni generació iPod, ni encara menys generació metrosexual   o    übersexual.
Què em sento? Groc (que és una cosa individual que no forma part d’un col.lectiu). Sóc groc, sóc un groc d’algú. Però aquí ja hi arribarem. Així doncs, no hi ha etiquetes, no hi ha regles, no hi ha normes. Suposo que us esteu preguntant com s’articularan aquest llibre i aquest món, com n’ordenaré els conceptes. Doncs amb una llista. Crec en les llistes, m’encanten. Sóc enginyer industrial, per això m’agraden els números, i si t’agraden els números t’agraden les llistes. Tot el que llegireu d’ara endavant és una gran llista. Una llista de conceptes, una llista d’idees, una llista de sentiments, una llista plena de felicitat. Una llista de descobriments
que van fer que jo creés el que considero que és el meu món. Són descobriments breus que recullo en capítols curts. Són petites traces per entendre una altra manera de veure el món. No tingueu por de viure el món groc. Només hi heu de creure. Jo tinc una màxima: si creus en els somnis, es faran realitat.
Creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop. Tan a prop que si creus, crees. Creieu...
I ara entrem de ple al gran capítol, el que inclou aquests
descobriments: PER VIURE... Tot seguit trobareu la major part de les experiències i aplicacions del càncer extrapolables a la vida i que formen les traces que podeu seguir per crear el vostre món groc. Són 23 punts que heu d’unir amb línies, que heu d’unir conceptualment a la ment, i apareixerà una forma de vida.
Un món groc.
Cada punt, cada descobriment porta per títol alguna de les frases que vaig sentir durant la meva vida a l’hospital. Són frases que algú em va dir quan estava malalt i que em van marcar tant que mai més no les he oblidades. Són com parts d’un poema, començaments d’una cançó, sentiments que sempre faran olor de quimioteràpia, de benes, d’espera de visites i de companys de cambra amb pijames blaus. De vegades, les paraules són les que et proporcionen els camins. Poques paraules poden engendrar una idea dins d’una persona. De vegades, les frases més importants són les que menys importància ens pensem que tenen. Endinseu-vos-hi i creieu. Això sí, creieu però mai a ulls clucs. Tot es pot qüestionar, tot es pot discutir. I us ho diu una persona que es defineix amb la lletra «A»: Albert, Apolític i Agnòstic.